El 1969, Yves Gérard va referenciar com a G 460 en el catàleg de l'obra de Luigi Boccherini un sextet per a tres violins, viola i dos violoncels conservat a l'arxiu de la Gesellschaft der Musikfreunde de Viena (Thematic, Bibliographical and Critical Catalogue of the works of Luigi Boccherini, London, Oxford University Press, 1969). Malgrat la menció "Luigi Boccherini" que figura a la portada d'aquesta obra (un manuscrit de finals del segle XVIII) Gérard estava convençut que l'atribució era errònia. Però a falta d'un altre nom d'autor i en absència d'altres fonts, va decidir incloure'l en el catàleg.
l
Atret per la formació inhabitual de l'obra, en vaig demanar una còpia a Viena (gràcies a la preciosa col·laboració de l'Elena). Però poc després vaig descobrir que un tal Gaetano Brunetti havia publicat uns sextets amb el mateix efectiu a París el 1775. Per sort, l'únic exemplar complet d'aquesta edició es troba a la Bibliothèque Nationale de France, a París. Hi vaig anar. I quina va ser la meva sorpresa en descobrir que els primers compassos del sextet atribuït a Boccherini coincidien exactament amb els del primer sextet de Brunetti!
l
El sextet G 460 és doncs de Gaetano Brunetti. Ignoro si algú ho ha descobert abans que jo però m'agradaria saber què cal fer en aquests casos. El millor seria posar-se directament en contacte amb Yves Gérard... Però com?!
l
En tot cas una cosa és segura: el sextet G 460 hauria de desapa-rèixer dels catàlegs de Boccherini amb la menció: "atribució errònia: obra de Gaetano Brunetti".
l
Vaig a sopar.
3 comentaris:
Hola Bellerofonte,
Muy interesante. Tampoco sé si lo había descubierto alguien antes. Para salir de dudas, lo mejor es dirigirte al Centro de Estudios Luigi Boccherini de Lucca que está preparando un Gérard 2, una revisión del catálogo original. El enlace es http://www.luigiboccherini.it/.
Espero tu wikiartículo de Brunetti.
Hasta pronto.
Fer descobertes d'aquest tipus deu ser apassionant (fins i tot si algú altre les ha fet abans (el que compta és la satisfacció de descobrir!)).
Salut i música!
Per cert, de tant en tant obro el sobre i oloro el llibre.
Quan tingui temps he de provar d'emular la lletra de la mademoiselle.
Publica un comentari a l'entrada