Intentaré tancar avui el tema del repartiment dels vents. Les partitu-res originals demanen l'efectiu següent (sempre amb dues parts per instrument):
l
Intro: flautes, clarinets, trompes (*)
nº1: flautes, clarinets, trompes
nº2: flautes, clarinets
nº3: flautes, clarinets, trompes
nº4: oboès, clarinets, trompes
nº5: oboès, trompes
nº6: oboès, clarinets, trompes
nº7: oboès, trompes
nº8: flautes, clarinets, trompes
nº9: oboès
nº10: flautes, clarinets, trompes
l
(*) A tots els números hi ha fagots (Guillem i Canis).
l
Com veieu, la distribució és bastant variada i em sembla interessant respectar-la. Ara bé, la situació del grup m'obliga a fer alguns canvis. En primer lloc, és difícil que aconseguim les dues trompes. Però sabem que en una representació del Guzmán el 1794, amb una formació pràcticament idèntica a la nostra, només hi havia una trompa. El rigor musicològic ens ofereix un consol ben oportú.
l
D'altra banda, si fem cas als manuscrits, necessitaríem dues flautes, dos oboès i dos clarinets. De moment només tenim les dues flautes, un oboè i un possible clarinet. Però el que sembla un problema pot ser una ajuda, ja que sempre és més fàcil tocar bé entre quatre que entre sis.
l
Per tant, el que farem és fer tocar l'oboè i el clarinet com a oboè I i clarinet I en els números on es demanen i una flauta s'encarregarà de l'oboè II (el clarinet II fa el mateix que l'oboè II). Així hi ha un equilibri entre el que exigeix la partitura i les nostres possibilitats com a grup.
l
Malgrat tot, crec que cal fer algunes excepcions. Tot i que en els assajos que hem fet fins ara he intentat donar preferència als números amb flauta (mentre esperàvem saber si tindríem oboè), el nº5, que demana oboès, ja l'hem fet. Per no complicar-nos la vida, el nº5 quedarà doncs amb flautes. De fet, si se n'havia de canviar algun, crec que aquest és el millor.
l
En el nº4 em sembla interessant respectar el contrast oboès-flautes amb el nº8, molt pròxim musicalment. El nº6 és l'únic moviment ràpid amb oboès. El nº9 presenta la peculiaritat de demanar únicament oboès, per la qual cosa em sembla important respectar la voluntat del compositor. En canvi, nº7 i nº5 demanen el mateix efectiu (oboès i trompes sense clarinets). Si canviem els oboès del nº5 per les flautes, creem un nou contrast que pot ser interessant i barregem per única vegada flautes i trompes sense clarinets. El caràcter tendre del moviment no se'n ressentirà.
l
L'altra excepció serà probablement el primer moviment ràpid, on eliminarem els clarinets.
l
Resumint, la distribució final serà la següent:
l
Intro: Elena (fl1), Enric (fl2), Clarinet (cl1), Ona [?] (tr1)
nº1: Elena (fl1), Enric (fl2), [Clarinet (cl1)], Ona [?] (tr1)
nº2: Elena (fl1), Enric (fl2), Clarinet (cl1)
nº3: Elena (fl1), Enric (fl2), Clarinet (cl1), Ona [?] (tr1)
nº3: Elena (fl1), Enric (fl2), Clarinet (cl1), Ona [?] (tr1)
nº4: Carles (ob1), Elena (fl[ob]2), Clarinet (cl1), Ona [?] (tr1)
nº5: Elena (fl1), Enric (fl2), Ona [?] (tr1)
nº6: Carles (ob1), Elena (fl[ob]2), Clarinet (cl1), Ona [?] (tr1)
nº7: Carles (ob1), Elena (fl[ob]2), Ona [?] (tr1)
nº5: Elena (fl1), Enric (fl2), Ona [?] (tr1)
nº6: Carles (ob1), Elena (fl[ob]2), Clarinet (cl1), Ona [?] (tr1)
nº7: Carles (ob1), Elena (fl[ob]2), Ona [?] (tr1)
nº8: Elena (fl1), Enric (fl2), Clarinet (cl1), Ona [?] (tr1)
nº9: Carles (ob1), Elena (fl[ob]2)
nº10: Elena (fl1), Enric (fl2), Clarinet (cl1), Ona [?] (tr1)
nº9: Carles (ob1), Elena (fl[ob]2)
nº10: Elena (fl1), Enric (fl2), Clarinet (cl1), Ona [?] (tr1)
l
Fins aviat!
1 comentari:
Copioenganxo la meva resposta de l'altre dia.
Crec que mai he olorat pàgines del segle XIX (com a màxim, d'acabat d'encetar el segle XX) i, per suposat, mai del segle XVIII. Però fins i tot l'olor de les pàgines del 1900 es resisteix als adjectius que conec.
Has tingut a les mans llibres del segle XVIII? Del segle, XVIII, XVIII? Uau!
Les que sí que puc descriure són les del segle XXI, per banals: fan olor de "pegamento" artificial, plàstic, tinta d'impressora i, majoritàriament, de producte a consumir (usar-y-tirar) i de paraules vanes.
Un altre món és, també, el tacte de les tapes, el llom i les pàgines (especialment les pàgines). És molt diferent d'una època a una altra, però també d'un tipus de llibre a un altre. Des de ben petita, les pàgines de la Bíblia de butxaca sempre m'han fascinat.
Salutacions cordials.
Publica un comentari a l'entrada