Seguiu l'actualitat de la recerca a MÚSICA EN ESPAÑA EN LA EDAD MODERNA

dimarts, 30 de desembre de 2008

Impressions d'un viatger

Barcelona, 28 d'octubre de 1760:
l
[...] Barcelona no arriba a les tres milles de circumferència. Compta amb unes excel·lents fortificacions i una bella ciutadella. Els carrers, tots empedrats amb pedres planes, són molt sovint tan estrets que dos cotxes de front no hi poden passar. [...] Tinc la intenció de quedar-me aquí dos dies; tot i que no espero tenir res d’interessant a subratllar [...], ja que no entenc el llenguatge dels habitants d’aquesta regió.
l
Barcelona, 29 d'octubre de 1760:
l
Aquesta ciutat és la més ben construïda de les que he vist fins ara a Espanya i està més que passablement embellida de palaus, d’Esglé-sies i d’altres Edificis públics, dels quals alguns serien qualificats de magnífics fins i tot en les ciutats de més renom.
l
La situació de Barcelona no podria ser més avantatjosa, amb la mar davant, una bella muntanya en un costat i una plana darrera, regada per un bon nombre de petits rius útils per a l’agricultura i les manufactures.
l
El cònsol anglès, que ha viscut aquí durant bastants anys, m’ha dit que no hi ha al món clima més agradable i més sa que el d’aquesta ciutat i el seu entorn. Els freqüents vents de mar purifiquen l’aire durant l’estiu i la poca neu que cau a l’hivern, no dura ni vint-i-quatre hores abans de fondre’s. Us deixo imaginar, ha afegit el cònsol, fins a quin punt la primavera i la tardor són encantadors en una regió on l’estiu i l’hivern són tan temperats. [...]
l
Barcelona, 30 d'octubre de 1760:
l
Des de fa uns quants anys, el comerç ha progressat tant i ha fet augmentar tant la població, que el Govern, per no engrandir Barcelona en detriment de les fortificacions que l’envolten, però obligat a afavorir aquest creixement – que hauria pogut parar per la falta d’espai – ha ordenat edificar una nova ciutat a una milla de l’altra.
l
Sembla que encara no s’ha decidit el nom d’aquesta nova ciutat. Uns l’anomenen La Ciutat Nova, d’altres Barcelona la Nova i fins i tot Barceloneta. M’imagino que els seus límits dependran del nombre de persones que s’hi presentaran per edificar i establir-s’hi, en funció del qual s’eixamplarà o s’estrenyerà el nou traçat del barri, un rectangle de mitja per tres quarts de milla.
l
És un plaer contemplar la regularitat de la zona edificada. Totes les cases que formen un carrer són perfectament paral·leles d’un extrem a l’altre. Cap no té més de dos pisos a més de la planta baixa i els carrers són suficientment amples com per permetre el pas de dos o tres cotxes de front. L’exterior de cada casa està recobert i emblanquinat amb un bell guix, que per estar polit, brilla com el marbre brut. Aquesta gran blancor no resulta, tanmateix, incòmoda, ja que els intercolumnis estan acolorits amb un vermell pàl·lid i els porticons (tots exteriors) pintats de verd.
l
Mentre es conformi al pla, conservi la uniformitat i sigui Catòlic Romà, es permet a qualsevol estranger, així com a la gent de la regió, sense cap mena de distinció, construir-hi tantes cases com creguin necessari. El sòl se'ls concedeix gratis i en plena propietat.
l
Avantatge al qual encara se n'hi poden afegir dos: el d'obtenir immediatament la naturalització sense necessitar cap altra for-malitat i d'adquirir la paraula del Govern garantint que mai no hauran de pagar una renta sobre el sòl.
l
Giuseppe Baretti, A Journey from London to Genoa, through England, Portugal, Spain and France, 1770. Traducció meva a partir de la traducció francesa (bastant dolenta) publicada a Amsterdam el 1787.
l
Baretti, de qui vaig parlar breument fa uns mesos, era un dels rars hispanistes estrangers del segle XVIII. Establert a Londres, va ser amic de Samuel Johnson, de l'actor Garrick, d'Edmund Burke i del pintor Reynolds.
l
Joshua Reynolds (1723-1792), Retrat de Giuseppe Baretti, 1773.
l
Bon fi d'any!

1 comentari:

emmapetrés ha dit...

unos textos muy chulos!

feliz año nuevo a ti tmbién!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...