Seguiu l'actualitat de la recerca a MÚSICA EN ESPAÑA EN LA EDAD MODERNA

dissabte, 25 de setembre de 2010

La primera òpera de Mozart a Espanya

Francesc Cortès amb la partitura retrobada.
l
El grup de recerca "Les músiques en les societats contemporànies" (MUSC) de la UAB ha determinat i reconstruït el manuscrit utilitzat el 1798 en la primera representació de Così fan tutte a Barcelona. L'equip, dirigit pel Dr. Francesc Cortès i coordinat pel Dr. Joaquim Rabaseda, considera que el manuscrit localitzat fou copiat a Viena i que se n'hagué d'adaptar el text i la música perquè hauria arribat incomplet a la ciutat comtal. La versió barcelonina va ser la primera representació d'una òpera de Mozart a Espanya.
l
Amb motiu de l’onomàstica de Carles IV, el 4 de novembre de 1798, es va representar per primera vegada a Barcelona l’òpera Così fan tutte de Wolfgang Amadeus Mozart. En aquella ocasió, alguns fragments de l’obra van ser suprimits i d’altres adaptats, una informació ja coneguda des de finals del segle XIX. Sempre, però, s’havia imaginat que l’adaptació responia simplement a un gust musical propi de la ciutat, una idea fonamentada només a partir de la informació que conté el llibret de l’òpera publicat a Barcelona. El treball musicològic que el grup de recerca MUSC ha desenvolupat a la Biblioteca de Catalunya (BC) els mesos de juny i juliol passats fa pensar als investigadors que el motiu exacte d’aquella adaptació obeeix al fet que la partitura va arribar incompleta a Barcelona.
l
El manuscrit, que a partir d’aquesta investigació es confirmaria que s’hauria enviat directament des de Viena, només contenia tres quartes parts de l’òpera. Hi mancaven alguns fascicles centrals que algú va haver d’enllaçar perquè el resultat fos, una altra vegada, una obra lògica i coherent. S’hagué de modificar, per exemple, el text i la tonalitat d’algunes de les escenes enllaçades i, fins i tot, suprimir els fragments corals. La data del 4 d’octubre de 1798 apareix registrada a la partitura, fet que indica que l’adaptació es va dur a terme en el termini d’un mes, des de la rebuda del manuscrit fins a la representació.
l
Fins avui, d’aquesta versió barcelonina ja se’n coneixia l’obertura i un quintet, inventariats a la BC els anys 1960 i 1961, respectivament. La investigació del grup de recerca MUSC, duta a terme gràcies a un conveni entre la UAB i la BC, ha permès estudiar la resta de l’òpera dins un fons en procés de catalogació. En la conclusió de la recerca, a més, s’ha pogut determinar que aquest manuscrit formava part de les partitures provinents, molt probablement, de l’arxiu musical del Teatre de la Santa Creu de Barcelona.
l
Les representacions de Così fan tutte a Barcelona foren de les primeres que hi hagué i, per tant, aquesta versió suposa un testimoni excepcional de la primera recepció de les òperes de Mozart, anys abans de la mitificació del músic arreu d'Europa. Estrenada a finals de gener de 1790 al Burgtheater de Viena, es va representar en vida del compositor a Frankfurt, Praga, Leipzig, Dresde i Amsterdam. Després de la mort de Mozart, s’estrenà a Berlín el 1792 i a Augsburg el 1794. A la Scala de Milà no s’estrenaria fins al 1807 i al Haymarket de Londres fins al 1811. Les referències posteriors d’una òpera de Mozart a Barcelona es remunten a més de cinquanta anys més tard, el 1849, quan es va representar Don Giovanni al Liceu.
l
L’estudi codicològic del manuscrit i la comparació amb les partitures de Così fan tutte que es conserven a Viena, Londres, Copenhaguen, Karlsruhe, Dresden, Praga, Berlin, Hamburg, Franckfurt, Brno, Florència i Cambridge, permetrà comprovar l’excepcionalitat de la interpretació a Barcelona. MUSC culminarà la recerca amb la presentació d’una monografia dedicada a la versió barcelonina de l'òpera a la Universität Mozarteum de Salzburg el proper estiu. El llibre inaugurarà la col·lecció de publicacions científiques (en català i anglès) del grup de recerca.
l
Così fan tutte és la darrera d’un cicle de tres òperes escrites amb la col·laboració del llibretista Lorenzo da Ponte (1749-1838), del qual també formen part Les noces de Fígaro (1786) i Don Giovanni (1787). Tracta el tema de l’intercanvi de parelles a través d’una història que converteix l’obra en una crítica a les noves sensibilitats romàntiques. A causa del seu to crític i irònic, ha estat una òpera acusada sovint de tenir un contingut misogin.
l
L’equip d’investigació que ha iniciat l’estudi d’aquest fons de la BC ha estat dirigit pel Dr. Francesc Cortès, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona i coordinat pel Dr. Joaquim Rabaseda, professor de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC). Els investigadors del grup de recerca que hi han participat són: Anna Costal (UAB), Francesco Cotticelli (Università degli Studi di Napoli Federico II), Isabel Ferrer (UAB), Joan Gay (ESMUC) i Marisa Ruiz (UAB). Hi han col·laborat també els investigadors doctors Josep Borràs, Marc Heilbron, Pau Monterde i Josep Maria Vilar, i els estudiants de pràctiques de l’ESMUC Helena Bogunyà, José Reche i Laura Sintes.
l
Font: UAB
l
Prova, una vegada més, de les joies que poden sortir dels arxius i fons catalans pendents de catalogació. Aprofitant l'avinentesa, rectifico en part sobre la duresa del meu judici sobre el volum Història Crítica de la Música Catalana, publicat per la UAB. Reconec el magisteri del Francesc Bonastre en el capítol sobre el Barroc i celebro la importància i l'ordre de la informació subministrada per Francesc Cortès sobre l'època contemporània, tot i que continuo criticant l'excessiu conservadorisme de l'estil, de la forma i del mètode. A comparar amb el magnífic llibre Música i Dansa. Barcelona 1700, publicat recentment pel Museu d'Història de Barcelona.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...