Seguiu l'actualitat de la recerca a MÚSICA EN ESPAÑA EN LA EDAD MODERNA

dimarts, 10 de febrer del 2009

La Universitat francesa s'aixeca

La Ve République est une monarchie élective. La V República és una monarquia electiva.
l
Això deien aquest matí a la Sorbona. La movilització creix - i més que haurà de créixer si volen aconseguir alguna cosa. Sembla que la reforma proposada per la ministra de l'ensenyament superior és insultant per a tot el col·lectiu universiari, fins al punt que per primera vegada des del maig del 68 totes les universitats franceses s'han posat d'acord per fer vaga.
l
Pel que ens han explicat aquest matí, la nova llei no convida precisament a tirar coets. El fons de la qüestió és que volen gastar-se encara menys peles de les que es gasten actualment, quan precisament el que falta de forma evident són més peles - qualsevol estudiant de París IV podria jurar-ho. I ho justifiquen presentant els professors-investigadors com uns dropos empatxats de privilegis. Encara que sembli mentida, es tracta dels mateixos professors-investigadors que es confessen regularment desbordats i que cobren uns sous de merda... Ens han parlat també d'una solemne assemblea general convocada ahir pel president de París IV amb nou altres presidents convidats. Sota les mirades severes de Plató, de Virgili i de Richelieu, la Universitat francesa, constituïda en Assemblea Nacional - Universitària -, va decidir continuar la vaga.
l
De moment, informar-se i veure si la cosa es desfà o se solidifica. Al pas que anem podrem convocar una revolta universitària europea...

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Bonic (més que aquí).

A nosaltres fins i tot Rousseau ens mirava de reüll, tot maleint la propietat privada i la degeneració del gènere humà per enèsima vegada. Una cosa és fer vaga perquè l'Estat vol dedicar encara menys recursos a l'Educació i decidir que tres quartes parts de la història de la humanitat no valen la pena de ser estudiades. L'altra, tenir ganes de fer una macro festa de pijames i enaltir el propi ego "autogestionant" les facultats i anar cridant que als expedientats (que, amb perdó, segurament es mereixen els seus expedients) se'ls retirin els "càrrecs" mentre s'impedeix físicament a professors i alumnes de fer classe.

És trist però crec que als espanyols n'hi ha prou amb la paraula "vaga" per convèncer-los. No caldrà que expliqueu que part d'Europa pretén donar un pas més en la seva degeneració.

És curiós, perquè que jo sàpiga (encara que no he estat massa al cas) les assemblees de per aquí no estan al corrent del que es fa a França... em pregunto si encara en queda, aquí, de visió europea. També estem passant de Berlín, Bologna, Londres, Viena...

P.S.: MERCI BEAUCOUP!!!!! (Ho vaig rebre ahir quan vaig tornar al poble!). Allò que deies de l'olor és veritat. I els del segle XIX també són diferents (el jefe de l'escola de ballet de la meva germana té una llibreria de vell (però no arriba al segle XVIII)). Vius en una ciutat molt especial, Bellerofonte!

:D

Me'n vaig a estudiar (estic d'exàmens i pràctiques entremig des de fa cinc setmanes; el dijous 26 a les 6 de la tarda seré definitivament lliure!). Vejam si coincidim algun cop i anem a algun concert o cinema o exposició (he perdut pistonada de tot el que es fa, però ja la recuperaré).

Moltes gràcies, de debò (per cert, fa uns mesos em vaig topar amb Bellerofonte l'heroi grec en un llibre de problemes d'Aristòtil, el problema X, si no recordo malament (puc recordar malament)).

Anònim ha dit...

Ep!

Quin llarg comentari!

Marx també ens mirava de reüll (a l'assemblea se'l fan massa "seu", amb el conseqüent perill de desvirtuar-lo).

Es fan més seu Marx que Rousseau. És veritat, no hi havia pensat.

Per culpa seva, no em curaré de la meva aversió a Marx fins que el llegeixi.

Molt bon dia!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...