Seguiu l'actualitat de la recerca a MÚSICA EN ESPAÑA EN LA EDAD MODERNA

dimarts, 3 de febrer de 2009

Els Haydn i Espanya (en ocasió del bicentenari de la mort de Joseph)

Ja havia parlat en una altra ocasió dels lligams entre Joseph Haydn i la Península Ibèrica, centrant-me sobretot en els versos que li dedicà Iriarte (1776 i 1779) i en la comanda de Les set últimes paraules de Crist a la Creu, passada al compositor des de Cadis el 1785. També havia fet referència al contracte entre Haydn i els Benavente-Osuna. Si avui en torno a parlar és per l'evidència que aquests lligams van ser més llargs i més sòlids del que fins ara havia pensat. Crono-lògicament, el que coneixem d'aquesta relació és el següent:
l
1770-1775: Les primeres obres de Haydn arriben a la Península. Iriarte en parla en termes extremadament elogiosos des de 1776. Rodríguez de Hita el 1777 (Noticia del gusto español en música).
l
Febrer de 1781: Com vaig dir ahir, Boccherini envia a Haydn un testimoni de la seva admiració (Haydn respon el mes de maig).
l
Octubre de 1781: Domingo de Iriarte (germà gran de Tomás), secre-tari de la legació espanyola a Viena, es desplaça a Esterháza per oferir a Haydn en nom de la cort espanyola una riquíssima caixa de rapé, en agraïment de la tramesa de l'òpera l'Isola disabitata (1779, enviada a Espanya el 1780 o el mateix 1781).
l
Octubre de 1783: La casa de Benavente-Osuna, a través de Tomás de Iriarte i de Carlos Alejandro de Lelis (a Viena), passa contracte amb Haydn, estipulant 12 obres orquestrals i de cambra anuals. S'hi inclouran misses (tant de Joseph com del seu germà Michael, com veurem més endavant) i alguna òpera. Durarà almenys fins el 1789.
l
1783: Haydn rep la comanda d'un recull de quartets per part del duc d'Alba, cap de l'altra gran casa aristocràtica de Madrid. L'abril de 1784 està escrivint uns quartets que "seran enviats a Espanya". Deuen ser els mateixos que el 1785, Lelis descriu com "destinados al Excmo. Duque de Alba". N'hi hagué com a mínim dos, probablement quatre, i potser més (tots perduts).
l
Març de 1784: Il ritorno di Tobia de Haydn (de 1775, amb llibret del germà de Boccherini) tocat davant del rei de Portugal a Ajuda, prop de Lisboa.
l
1785: Haydn completa el Quartet en re menor op.42. Tal i com veurem més endavant, aquest quartet sembla l'únic supervivent de la sèrie escrita per al duc d'Alba o d'una hipotètica sèrie escrita posteriorment per als Benavente-Osuna.
l
1785: José Saenz de Santamaría encarrega a Haydn Les set últimes paraules de Crist a la Creu (a través del marquès de Méritos). Estrena a Cadis el 1787.
l
Octubre de 1785: Com vaig dir ahir, Francisco Miranda visita Haydn a Esterháza.
l
1795: Magnífic retrat del duc d'Alba amb una partitura de Haydn a les mans, per Francisco de Goya.
l
c.1800: Arriben a l'arxiu de la Real Cámara les últimes simfonies de Haydn.
l
Això vol dir que, en menys de cinc anys, Haydn va rebre encàrrecs dels principals centres musicals de la capital espanyola (cort reial, casa de Benavente-Osuna i casa d'Alba), així com de Cadis, i va entrar en contacte amb Boccherini, Domingo de Iriarte, Alejandro de Lelis (i Tomás de Iriarte) i Francisco Miranda. I és potser gràcies a un aristòcrata portugués que havia viscut a Viena, el duc de Lafões, que Il ritorno di Tobia es va interpretar a Ajuda el 1784. També podria ser, però, que la reina de Portugal conegués aquest oratori a través del llibretista, Giovanni Gastone Boccherini, ja que van coincidir al Palau de Velada, a la cort de l'Infant Lluís, el 1781.
l
Sembla que el germà de Joseph Haydn, Michael, també va gaudir d'una certa fama a Madrid. A l'arxiu del Palau Reial es conserva una simfonia seva de 1784, mal atribuïda a Joseph. L'abril de 1789, Lelis envia a la comtessa de Benavente, a través de Tomás de Iriarte, una de les seves misses. Parla de "Miguel Haydn" i de la missa ("que he hecho provar aquí por unos aficionados que la han encontrado sobresaliente") amb naturalitat i sense precisar que es tracta del germà de Joseph, per la qual cosa es pot suposar que Iriarte ja el coneixia. De fet, Michael és autor d'una Missa hispanica (1786) que es considera tradicionalment un encàrrec de la cort espanyola però que també podria ser dels Benavente-Osuna. És una obra llarga i generosa, realment magnífica. Ve-t'ho aquí un fragment.
l
Michael Haydn (1737-1806), Missa hispanica, 1786. Debrecen Kodály Chorus & Capella Savaria, dir. Pál Németh.
l
III. Qui tollis (Gloria): http://www.box.net/shared/lihsoh2o1m
l
D'entre les obres escrites per Joseph Haydn especialment per a la Península, a part de Les set paraules, sembla a ser que només sobreviu un quartet de corda, el singular op.42 de 1785. Pel que sabem, el 24 de març de 1785 hi havia dos quartets escrits especialment per al duc d'Alba que es van enviar a Espanya i Haydn comptava escriure'n dos més. Però un any abans, el 5 d'abril de 1784, el compositor anunciava al seu editor vienès que estava escrivint "alguns quartets bastant breus (i ja n'he acabat la meitat). Consten només de tres moviments i seran enviats a Espanya". Es tracta probablement de les mateixes obres, si bé és extrany que Haydn parli de "la meitat" de quartets acabats si només es tractava de dues obres... Es tractaria potser d'un encàrrec de provinència diferent però suficientment important com per posposar l'escritura dels quartets del duc d'Alba, reclamats tanmateix des de 1783? No en va aquest període és el més fecund i més actiu del conjunt que dirigia Brunetti a la cambra del futur Carles IV. Hauria encarregat la cort un recull de quartets a Haydn?

Francisco de Goya (1746-1828), Retrat del duc d'Alba, 1795.
l
Bé, el cas és que l'op.42 (1785), obra madura on brillen els principis d'escriptura que havien inaugurat els sis de l'op.33 (1781), per la seva singularitat (no forma part d'un recull, és molt breu i més fàcil tècnicament que els altres quartets del compositor) sembla indicar un destí inhabitual. De fet és molt probable que sigui l'únic supervivent d'aquest grup de quartets escrit per als cercles musicals de Madrid. Per les seves dimensions reduïdes (tot i que consta de quatre moviments) fa pensar en aquests quartets "bastant breus" de què parlava la carta de Haydn que he citat aquí dalt. D'altra banda, els adjectius que acompanyen les indicacions agògiques dels moviments (innocentemente, cantabile) o les indicacions dolce de la partitura, poc habituals en la música de Haydn, semblen indicar... Doncs sí, un homenatge a Boccherini.
l
Vaig arribar a aquesta conclusió tot solet, només llegir el nom del primer moviment, però avui m'ha sorprès trobar en les notes que acompanyen la gravació d'aquesta obra, la mateixa hipòtesi: "The notion that Joseph Haydn might have drawn inspiration from Luigi Boccherini in a work for a Spanish patron is perhaps not entirely implausible; Boccherini's quartets were very well received by the Spanish aristocracy and Haydn may have tried to accommodate his patrons, composing for them in a manner with which they were familiar".
l
Joseph Haydn (1732-1809), Quartet en re menor op.42, 1785. Quartet Buchberger.
l
I. Andante e innocentemente:
http://www.box.net/shared/ogsxk3uaxg
l
Per més informació, Robert Stevenson, "Los contactos de Haydn con el mundo ibérico", Revista Musical Chilena (nº157), Santiago de Chile, 1982 (disponible on-line).
l
Bona nit.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...