Un petit fragment de la Simfonia en mi bemoll major de Bernat Bertran (1798). Tot i els errors, no deixa de ser un record de la fei-nada que vem fer i de l'alegria del 30 de juny del 2007.
Fins aviat!
Un amor perdurable a fuerza de no serlo
Fa 11 hores
3 comentaris:
Qui va seeeeeeeeeeer?
qui va ser que va gravar aquest magnific momentazoooooooo???
no fa falta que em donis les gràcies, Lluiset... jo sé que en el fons, molt en el fons, una part del teu petit cor m'estima.
xd
Són les 12 de la nit, tinc son, estic fent una merda de treball sobre les vegueries i el model territorial d'esquerra republicana, m'estic llegint l'Estatut (l'Estatut!!!!) i.. en fi, si.... és interessant, jo no et dic que no, pero em començen a cansar una miqueta tants jocs de rol que fem. Masses! no pot ser, un dia ets pepero, l'altre ets republicà, i l'altre comunista. Això no ajuda a arreglar-te les idees dins el cap.
xdxd
aaaaaaaargh.
seré una inculta musical, yo no he notado ningún error!! ;)
te podrás escapar para el concierto de cámara?
un besitazin bloguero
Jeje! EL vídeo s'ha tallat intel·ligentment just en el moment on comencen els desastres... xD
Publica un comentari a l'entrada