La famosa façana del Louvre no seria res sense el seu fossar. És l'encarnació física, tangible, de l'abisme simbòlic que separa qui és menys de qui és més. La discreta balustrada que el tanca converteix màgicament el carrer en terrassa i el palau en vista panoràmica. Res no seria, la famosa façana del Louvre, sense el seu fossar i la seva balustrada.
Algú ha escrit una història dels núvols? És la pregunta que sorgeix caminant en solitari per Notre Dame. He vist núvols de Guido Reni, de La Hyre, de Bourdon, de Le Brun, de Vouet. Què diuen els núvols?
Per la galeria fosca, Puget. Per la galeria fosca, Miló de Crotona.
1 comentari:
No sé si una història; però si un documental "El misterio de las nubes"; sobre l'influéncia dels rajos cósmics sobre la creació d'aquestes xD
Aniré seguint el teu blog, salut!
Publica un comentari a l'entrada