Seguiu l'actualitat de la recerca a MÚSICA EN ESPAÑA EN LA EDAD MODERNA

dimarts, 16 de novembre de 2010

D'ahir i d'avui

D'esquerra a dreta: Espérance (1952), Sant Elm (1911), Notre Dame de Consolation (1912) i Santa Espina (1928) sortint de Calella de Palafrugell (2009).
l
Fruïnt del lluminós horitzó que és Catalunya dins l'Espanya moderna de Pierre Vilar i admirant aquest formigueig de tartantes catalanes de vela llatina "solcant alegrement l'Atlàntic" en ple set-cents. Entenc ara que el nostre patrimoni marítim és així el veritable dipòsit d'una tradició marinera secular, modesta, sí, però també definitòria d'una determinada d'afrontar la vida i el món.
l
Si el mar fos un infinit pentagrama blau, de les proes d'aquestes barques amb noms de sants sorgirien les devocions "ab música" de Francesc Valls, de Pere Joan Llonell, de Carles Baguer.

1 comentari:

Bertran Romero Sala ha dit...

A veure si la llei de protecció de patrimoni marítim acaba en alguna cosa útil.
És interessant anar descobrint que Catalunya en termes històrics no segueix exactament les pujades i davallades que esn expliquen als llibres de l'ESO.

(Le concert marin, un bon nom per un grup de música que toqui sobre les barques)

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...