A l'Obama li dic, yes, we love you i demà em vaig a comprar l'Alcorà. Als francesos els dic que tenen un problema:
l
l
L'últim comentari sobre la "culture de banlieue" em sembla un bon indici de la permanent contradicció francesa, la contradicció que - al meu veure - els fa perdre el nord. Cridar per la igualtat però tractar els polítics de banlieusards, en el que és una clara delació de consciència privilegiada. Malgrat que tractar de banlieusards als no banlieusards és finalment una bona manera d'equiparar i una forma d'igualtat. Però d'igualtat carregada de despreci... Perquè, és clar, la "culture de banlieue" no és la bona. Crec que no m'explico prou clarament però estic íntimament convençut que tenen un problema que jo mateix no entenc del tot però que puntualment se'm fa clar com l'aigua. Potser només són visions desdibuixades d'un català a París.
l
Hi ha una espècie de plaer morbós (i una clau del problema) en caricaturitzar com a Lluís XIV tots els seus presidents democràtics, de De Gaulle a Sarkozy, a més amb aquella bilis tant genuïnament parisina, i, malgrat tot, continuar votant-los.
2 comentaris:
A mi em fa l'efecte que es francesos han deixat d'agradar-se a ells mateixos. Peró com que aquesta possibilitat els resulta del tot inconcebible, intenten trobar el culpable de fer malbé la imatge que troben distorsionada en el mirall. I així van, mirant amb malfiança als seus veïns.
Però segurament aquesta teoria no valgui ni mig dels antics francs.
Doncs jo estic d'acord amb Gregorio Luri... Molt i molt d'acord. De fet, sempre havia tingut aquesta sensació però mai havia sabut explicar què era exactamnt.
Lluís, hem de parlar d'aix`ode les fotos ara que ja tinc l'estiu bastant estructurat. Mira,jo del 1 al 13 estic de colònies, i cap allà al 16 o així marxarem de viatge. Suposo que igualment la úlitma setmana de juliol també estaria per aquí. Digue'm quan et va bé a tu i intentem quadrar-ho, val?
Salut! Espero que tot et vagi bé i (sobre)visquis bé ere tants francesos :)
Publica un comentari a l'entrada