Per què funcioni, cal passejar-se qualsevol matí, qualsevol matí ben normal, pel centre de Barcelona. En arribar allà on els turistes esperen per entrar al claustre de la catedral, en una arrencada de misantropia, esfumeu-vos per l'únic carrer que veureu buit, el carrer de Sant Sever, que s'endinsa en l'antic call. Quan només hagueu fet algunes passes a l'ombra del turisme cridaner, sense anunci previ, rebreu per la dreta una explosió daurada, una salutació lluminosa.
l
Església de Sant Sever, Barcelona, 1699-1704.Girareu el cap i darrera d'unes vetustes portes, avui miraculosament entreobertes, la veureu, solemne, impossible. És l'església de Sant Sever, l'única de la Barcelona setcentesca que ha arribat pràctica- ment intacta fins avui. Una petita joia d'art i d'artesania, d'un barroc que no desborda, amable, proporcionat, de devoció càndida i temperada. És saludable, qualsevol matí, de qualsevol dia, endinsar-se en l'ombra per admirar aquest tresor amagat.
5 comentaris:
felicitats monsieur!!
prenc nota de la localització d'aquest oasi iluminista.
Gràcies Marc! No dic res, però vaig seguint les teves revelacions singulars.
Bones festes!
Aquesta església la coneix l'alta burgesia catalana perquè és un dels llocs elegits per a les seves bodes. Aquí és on he vist els vestits més espectaculars de boda.
Doncs no m'estranya, el marc és preciós.
A més hi ha un magnífic orgue Boscà de 1721!
Publica un comentari a l'entrada