Acabo l'article, veig a la dreta el titular "Berlusconi pasea con una muchacha..." i m'adono del valor de gent com el Pepe, que envia els nostres polítics a la cuneta més fosca. Constato líricament l'abisme que ens separa. Amb el record del Rubianes revifo l'esperança d'una vida plenament viscuda i se'm fa certa la supervivència de la intel·ligència i de la franquesa que unien màgicament el país en una gran riallada col·lectiva.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
El Pepe es va fer estimar!
Escolta, he llegit el teu text de la revista H d'H i m'ha agradat molt! Tot molt ben acabat, precís, de l'època. I els barquets de vela no tenen desperdici.
Un petó!
Publica un comentari a l'entrada