Seguiu l'actualitat de la recerca a MÚSICA EN ESPAÑA EN LA EDAD MODERNA

dijous, 30 de setembre de 2010

On the clear viol of her memory...

Giovan Francesco Barbieri "Guercino" (1591-1666), Susanna i els vells, 1617.
l
PETER QUINCE AT THE CLAVIER
l
I
l
Just as my fingers on these keys
make music, so the selfsame sounds
on my spirit make a music, too.
l
Music is feeling, then, not sound;
and thus it is that what I feel,
here in this room, desiring you,
l
thinking of your blue-shadowed silk,
is music. It is like the strain
waked in the elders by Susanna.
l
Of a green evening, clear and warm,
she bathed in her still garden, while
the red-eyed elders watching, felt
l
the basses of teir beings throb
in witching chords, and their thin blood
pulse pizzicati of Hosanna.
l
PETER QUINCE AL TECLADO
l
I
l
Así como mis dedos en las teclas
hacen música, así también los mismos
sonidos en mi espíritu hacen música.
l
Música es sentimiento, así pues, no sonido;
de la misma manera, lo que siento
en esta habitación, al desearte,
l
al pensar en tu oscura seda azul,
es música. Es lo mismo que el acorde
suscitado en los viejos por Susana.
l
En una tarde verde, clara y cálida,
se bañaba en su quieto jardín, mientras los viejos
de ojos rojos miraban, y sentían
l
latir los tonos graves de sus cuerpos
en coros embrujados, y en su sangre
pulsar los pizzicati de un Hosanna.
l
l
II
l
In the green water, clear and warm,
Susanna lay.
She searched
the touch of springs,
and found
concealed imaginings.
She sighed,
for so much melody.
l
Upon the bank, she stood
in the cool
of spent emotions.
She felt, among the leaves,
the dew
of old devotions.
l
She walked upon the grass,
still quavering.
The winds were like her maids,
on timid feet,
fetching her woven scarves,
yet wavering.
l
A breath upon her hand
muted on the night.
She turned -
a cymbal crashed,
and roaring horns.
l
II
l
Dentro del agua verde, clara y cálida,
yacía Susana.
Buscaba
el tacto de las fuentes,
y encontraba
fantasías ocultas.
Suspiraba
por tanta melodía.
l
En la orilla, se hallaba
inmersa en el frescor
de emociones extintas.
Sentía, entre las hojas,
el rocío
de viejas devociones.
l
Caminó por la hierba,
aún temblorosa.
Los aires fueron
igual que sus doncellas de pie tímido,
recogiendo sus chales enredados,
todavía indecisas.
l
Un aliento en su mano
enmudeció la noche.
Y al girarse
sonó el golpe de un címbalo,
y cornos rugidores.
l
l

III
l
Soon, with a noise like tambourines,
Came her attendant Byzantines.
l
They wondered why Susana cried
against the elders by her side;
l
and as they whispered, the refrain
was like a willow swept by rain.
l
Anon, their lamps' uplifted flame
revealed Susanna and her shame.
l
And then, the simpering Byzantines
fled, with a noise like tambourines.
l
III
l
Rápido, con un ruido de panderos,
llegaron sus sirvientas bizantinas.
l
Deseaban saber por qué gritó Susana
a los viejos que estaban a su lado.
l
Y como murmuraban, la canción
se parecía a un sauce barrido por la lluvia.
l
Después, las altas llamas de sus lámparas
mostraron a Susana y su vergüenza.
l
Y entonces, las ingenuas bizantinas
huyeron con un ruido de panderos.
l
l
IV
l
Beauty is momentary in the mind -
the fitful tracing of a portal;
but in the flesh it is immortal.
The body dies; the body's beauty lives.
So evenings die, in their green going,
a wave, interminably flowing.
So gardens die, their meek breath scenting
the cowl of winter, done repenting.
So maidens die, to the auroral
celebration of a maidens's choral.
Susanna's music touched the bawdy strings
of those white elders; but, escaping,
left only Death's ironic scraping.
Now, in its immortality, it plays
on the clear viol of her memory,
and makes a constant sacrament of praise.
l
IV
l
La belleza es fugaz en el epíritu:
el perfil impreciso de una puerta;
pero en la carne es inmortal.
El cuerpo muere; la belleza del cuerpo permanece.
Así mueren las tardes en su verde partida,
una ola que fluye interminablemente.
Así muere el jardín; con su aliento perfuma
el techo del invierno, arrepentido.
Así mueren las vírgenes, para la auroral
celebración del coro de una virgen.
El toque de Susana hizo sonar las cuerdas
impúdicas de aquellos viejos pálidos; huyendo, sin embargo,
sólo dejó el irónico rasgueo de la Muerte.
En su inmortalidad, esa música, ahora,
toca la clara viola de su memoria, y hace
constante sacramento de alabanza.
l
Wallace Stevens (1879-1955), Harmonium, 1923 (el poema és de 1915). Traducció d'Andrés Sánchez Robayna.

dissabte, 25 de setembre de 2010

Sobre Baguer

Monogràfic sobre Carles Baguer al programa Vistes al Mar de Catalunya Música (28 de novembre del 2008).

La primera òpera de Mozart a Espanya

Francesc Cortès amb la partitura retrobada.
l
El grup de recerca "Les músiques en les societats contemporànies" (MUSC) de la UAB ha determinat i reconstruït el manuscrit utilitzat el 1798 en la primera representació de Così fan tutte a Barcelona. L'equip, dirigit pel Dr. Francesc Cortès i coordinat pel Dr. Joaquim Rabaseda, considera que el manuscrit localitzat fou copiat a Viena i que se n'hagué d'adaptar el text i la música perquè hauria arribat incomplet a la ciutat comtal. La versió barcelonina va ser la primera representació d'una òpera de Mozart a Espanya.
l
Amb motiu de l’onomàstica de Carles IV, el 4 de novembre de 1798, es va representar per primera vegada a Barcelona l’òpera Così fan tutte de Wolfgang Amadeus Mozart. En aquella ocasió, alguns fragments de l’obra van ser suprimits i d’altres adaptats, una informació ja coneguda des de finals del segle XIX. Sempre, però, s’havia imaginat que l’adaptació responia simplement a un gust musical propi de la ciutat, una idea fonamentada només a partir de la informació que conté el llibret de l’òpera publicat a Barcelona. El treball musicològic que el grup de recerca MUSC ha desenvolupat a la Biblioteca de Catalunya (BC) els mesos de juny i juliol passats fa pensar als investigadors que el motiu exacte d’aquella adaptació obeeix al fet que la partitura va arribar incompleta a Barcelona.
l
El manuscrit, que a partir d’aquesta investigació es confirmaria que s’hauria enviat directament des de Viena, només contenia tres quartes parts de l’òpera. Hi mancaven alguns fascicles centrals que algú va haver d’enllaçar perquè el resultat fos, una altra vegada, una obra lògica i coherent. S’hagué de modificar, per exemple, el text i la tonalitat d’algunes de les escenes enllaçades i, fins i tot, suprimir els fragments corals. La data del 4 d’octubre de 1798 apareix registrada a la partitura, fet que indica que l’adaptació es va dur a terme en el termini d’un mes, des de la rebuda del manuscrit fins a la representació.
l
Fins avui, d’aquesta versió barcelonina ja se’n coneixia l’obertura i un quintet, inventariats a la BC els anys 1960 i 1961, respectivament. La investigació del grup de recerca MUSC, duta a terme gràcies a un conveni entre la UAB i la BC, ha permès estudiar la resta de l’òpera dins un fons en procés de catalogació. En la conclusió de la recerca, a més, s’ha pogut determinar que aquest manuscrit formava part de les partitures provinents, molt probablement, de l’arxiu musical del Teatre de la Santa Creu de Barcelona.
l
Les representacions de Così fan tutte a Barcelona foren de les primeres que hi hagué i, per tant, aquesta versió suposa un testimoni excepcional de la primera recepció de les òperes de Mozart, anys abans de la mitificació del músic arreu d'Europa. Estrenada a finals de gener de 1790 al Burgtheater de Viena, es va representar en vida del compositor a Frankfurt, Praga, Leipzig, Dresde i Amsterdam. Després de la mort de Mozart, s’estrenà a Berlín el 1792 i a Augsburg el 1794. A la Scala de Milà no s’estrenaria fins al 1807 i al Haymarket de Londres fins al 1811. Les referències posteriors d’una òpera de Mozart a Barcelona es remunten a més de cinquanta anys més tard, el 1849, quan es va representar Don Giovanni al Liceu.
l
L’estudi codicològic del manuscrit i la comparació amb les partitures de Così fan tutte que es conserven a Viena, Londres, Copenhaguen, Karlsruhe, Dresden, Praga, Berlin, Hamburg, Franckfurt, Brno, Florència i Cambridge, permetrà comprovar l’excepcionalitat de la interpretació a Barcelona. MUSC culminarà la recerca amb la presentació d’una monografia dedicada a la versió barcelonina de l'òpera a la Universität Mozarteum de Salzburg el proper estiu. El llibre inaugurarà la col·lecció de publicacions científiques (en català i anglès) del grup de recerca.
l
Così fan tutte és la darrera d’un cicle de tres òperes escrites amb la col·laboració del llibretista Lorenzo da Ponte (1749-1838), del qual també formen part Les noces de Fígaro (1786) i Don Giovanni (1787). Tracta el tema de l’intercanvi de parelles a través d’una història que converteix l’obra en una crítica a les noves sensibilitats romàntiques. A causa del seu to crític i irònic, ha estat una òpera acusada sovint de tenir un contingut misogin.
l
L’equip d’investigació que ha iniciat l’estudi d’aquest fons de la BC ha estat dirigit pel Dr. Francesc Cortès, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona i coordinat pel Dr. Joaquim Rabaseda, professor de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC). Els investigadors del grup de recerca que hi han participat són: Anna Costal (UAB), Francesco Cotticelli (Università degli Studi di Napoli Federico II), Isabel Ferrer (UAB), Joan Gay (ESMUC) i Marisa Ruiz (UAB). Hi han col·laborat també els investigadors doctors Josep Borràs, Marc Heilbron, Pau Monterde i Josep Maria Vilar, i els estudiants de pràctiques de l’ESMUC Helena Bogunyà, José Reche i Laura Sintes.
l
Font: UAB
l
Prova, una vegada més, de les joies que poden sortir dels arxius i fons catalans pendents de catalogació. Aprofitant l'avinentesa, rectifico en part sobre la duresa del meu judici sobre el volum Història Crítica de la Música Catalana, publicat per la UAB. Reconec el magisteri del Francesc Bonastre en el capítol sobre el Barroc i celebro la importància i l'ordre de la informació subministrada per Francesc Cortès sobre l'època contemporània, tot i que continuo criticant l'excessiu conservadorisme de l'estil, de la forma i del mètode. A comparar amb el magnífic llibre Música i Dansa. Barcelona 1700, publicat recentment pel Museu d'Història de Barcelona.

dimecres, 22 de setembre de 2010

Instantànies d'un estiu

Tres imatges d'un dia de feina amb l'Elena i el Bertran a l'arxiu del Pi, petita cova de la Lilí vadà.
l
La Vanguardia del 15 novembre de 1977, concert de Joan Báez a Barcelona, exemple dels diaris que emboliquen bona part dels documents de l'església del Pi.
l Dues vistes del magnífic palau Requesens, seu de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, a dues passes de Sant Just i Pastor.
l
Parroquianes vestint la Verge a l'església de Sant Jaume (C/Ferran), com feia fa dos segles la filla del baró de Maldà.
l
El Baguer avança!
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...