Seguiu l'actualitat de la recerca a MÚSICA EN ESPAÑA EN LA EDAD MODERNA

dimecres, 29 d’abril de 2009

Sextet amb oboè (flauta) de Gaetano Brunetti

Concert a Sant Gaietà el 25 d'abril del 2009.
l
I. Largo - Allegro comodo



II. Larghetto sostenutto



III. Finale. Allegretto



Gaetano Brunetti (1744-1798), Sextet amb oboè (flauta) nº1 en Si bemoll major (1796). D'esquerra a dreta, Elena Pons, Lluís Bertran, Maria Alonso, Carla Rovirosa, Bertran Romero, Edu Pérez.

Vaig separant les obres perquè quedin cadascuna a la seva etiqueta.

dilluns, 27 d’abril de 2009

Concert a Sant Gaietà

diumenge, 26 d’abril de 2009

Atys en concert al Youtube


Quintet amb flauta de Luigi Boccherini (1r i 2n mov.)


Quintet amb flauta de Luigi Boccherini (3r mov.)

Iriarte. Fragments del Guzmán








Fragments de la música de Guzmán el Bueno d'Iriarte

Brunetti


Sextet amb flauta de Gaetano Brunetti (1r mov.)


Sextet amb flauta de Gaetano Brunetti (2n mov.)


Sextet amb flauta de Gaetano Brunetti (3r mov.)


Bis: Simfonia op.9 nº2 de Carl Stamitz (1r mov.)

divendres, 17 d’abril de 2009

CONCERT dissabte 25 d'abril

El pròxim dissabte 25 d'abril fem un concert a l'Església de Sant Gaietà de Barcelona (C/Consell de Cent 293, amb Enric Granados). Al programa:
l
Luigi Boccherini (1743-1805), Quintet amb flauta en mi bemoll major, op.55 nº5, 1797.
l
Tomás de Iriarte (1750-1791), Guzmán el Bueno (música i fragments escollits), 1790.
l
Gaetano Brunetti (1744-1798), Sextet amb flauta en si bemoll major, 1796.

dijous, 16 d’abril de 2009

Noves dades sobre Brunetti

La Música en las casas de Osuna y Benavente (1733-1882), un estudio sobre el mecenazgo musical de la alta nobleza española de Juan Pablo Fernández-Cortés (Madrid, SEdM, 2007) aporta noves dades sobre la vida de Gaetano Brunetti a Madrid.
l
Als seus càrrecs a la cort (ennumerats a l'article de la wiki) i a la seva relació els XII i XIII ducs d'Alba (de 1767 fins almenys 1793) s'han de sumar els contactes següents amb les cases d'Osuna i Benavente (unides entre 1787 i 1807).
l
Entre l'abril de 1776 i el 10 de febrer 1780 va ser professor de violí del marquès de Peñafiel (1755-1807), futur duc d'Osuna. El contracte es va acabar degut probablement als nombrosos desplaçaments que exigia la carrera militar del marquès. Explicaria això la gran producció de sonates per a violí i baix del compositor entre 1776 i 1780? La biblioteca musical de la comtessa-duquessa de Benavente conservava 10 duos per a dos violins i 22 sonates que bé podrien haver servit per a les classses de violí del marquès.
l
La relació però continuà després de l'estada dels Benavente-Osuna a Menorca i a Barcelona (1782-1783) amb l'encàrrec de sis sextets amb oboè que Brunetti rebé de la comtessa-duquessa cap al 1785. Cal relacionar aquestes obres amb la presència a l'orquestra dels comtes-ducs de l'oboista Gaspar Barli entre 1781-1792. Veritable virtuós de l'instrument, Barli cobrava un sou tres vegades superior al de la resta de músics, un sou que només superà el de Boccherini com a director de l'orquestra (1786-1787). Si aquests sextets fossin els mateixos que els que figuraven a l'inventari de la biblioteca musical de la comtessa-duquessa com a "Seis sextetos hechos expresamente para el Excelentísimo Señor Duque de Osuna" caldria però datar-los a partir de 1787 (moment en què el marquès de Peñafiel va heretar el títol de duc d'Osuna). Brunetti tornaria a escriure uns sextets per a Barli els anys 1796-1797 (dels quals toquem el primer) en el marc de la Real Cámara de Carles IV.
l
El següent testimoni de la relació de Brunetti amb aquesta casa data del 20 de setembre de 1788. Es tracta d'una carta de la pròpia comtessa-duquessa a Brunetti demanant-li que atribueixi a Pedro Garisuain, fagot de la seva orquestra, una plaça vacant a "la orquesta de parejas" (el conjunt de vent que acompanyava l'espectacle eqüestre que s'organitzava anualment a Aranjuez). Com a músic preferit del Príncep d'Astúries, Brunetti n'era el coordinador i l'autor de la música els anys 1778, 1779, 1783, 1785, 1787 i el mateix 1788. La dama es dirigeix a Brunetti mencionant que "nadie como Vuestra Merced conoce [el] desempeño [de Garisuain]" i es despedeix con "el mayor afecto", la qual cosa, més enllà dels convencionalismes, sembla indicar una certa proximitat entre el músic i la comtessa-duquessa.
l
Un any després, el 26 de setembre de 1789, en el moment del coronament de Carles IV i Maria Lluïsa de Parma, és molt probable que Brunetti escrigués les danses a dues orquestres que es van tocar al palau madrileny dels Benavente amb 40 músics contractats per a l'ocasió, ja que la biblioteca de la casa conservava uns "Minuetes y contradanzas a dos orquestas de Brunetti".
l
L'última menció de Brunetti en la vida musical dels comtes-ducs fa referència a la interpretació d'una missa del compositor a les festivitats religioses de la Real Capilla de San Cayetano els anys 1798 i 1800 (la última després de la mort de Brunetti). És probable que es tracti novament d'un encàrrec, ja que l'únic exemplar conegut d'aquesta obra actualment perduda figurava a l'inventari dels Benavente-Osuna el 1824.

diumenge, 5 d’abril de 2009

Brunetti a la wiki

Gaetano Brunetti ja té pàgina en català i en castellà a la Viquipèdia. Tenint en compte que ja comptava amb articles en italià, francès, anglès i alemany, es pot dir que acabo d'omplir un buit imperdonable. De moment tinc l'adreça però pel Google encara no es troba. Suposo que necessita temps.
l
l
Bon diumenge i contesteu pel tema assajos!
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...